Treu un somriure i disfruta

Surt a menjar-te el món.

lunes, 22 de diciembre de 2008

Passar pàgina...


De vegades fa falta, poder fer-ho...en alguns moments tots ens en morim de ganes, però la vida no ens deixa.
Ja m'agradaria rectificar algunes coses, tornar a fer-les o tornar a desfer-les...pero no podem, em d'afrontar-ho. I a vegades es molt difícil,hores pensant, reflexionant, criticant, aquelles accions que hauries volgut canviar...

I gràcies a no poder fer-ho millorem...creixem com a jugadors i persones i el més important, aprenem d'aquestes coses que hem volgut canviar...encara que vegada rere altra hi tornem a caure...

I sí, em refereixo a això,mil vegades he volgut tirar enrere en el temps...però la vida no em deixa.
Bones Festes!

viernes, 12 de diciembre de 2008

Estil


Una manera...
un tipus...
un estil.
Es pot dir de moltes maneres però es deixa ben clar. Et desiguala dels demès, et fa únic, et fa diferent. Seguir un estil i defensar-lo, creure en ell. Demostrar-te que allò té futur...que val la pena.


Quan fem basquet, sabem a que juguem? O simplement defensem i ataquem? Fa falta aquell detall, aquell pensament o aquella acció que et deixa fora de l'uniformitat, és a dir, que et fa diferent.

No sempre ens em de conformar a fer lo bàsic, perque si ens conformem amb això sempre ens despertarem abans de que el somni acabi...cal creure en el teu estil, sostenir-lo, i tenir-hi fe.

viernes, 7 de noviembre de 2008

Saber estar..


Saber estar. Es una acció perfecta. Conèixer el que s'ha de fer, i fer-ho en el moment just. No es fàcil, i calen molts anys de treball per conseguir-ho, però quan hi arribem notem la satisfacció de haver-ho conseguit, robar, anotar, etc...


Això es el que ens motiva, si una persona no millora, se sent malament i no treballa a gust. Però això ha de ser diferent. Un altre factor important és la concentració, amb ella sabem fer el que ens pensem que no podem conseguir a fer en un partit.


Perque a vegades val més tenir una bona concentració, ja que sense ella, no es possible saber estar.

jueves, 6 de noviembre de 2008

Treball, treball i treball...


No ens frustrem...els partits son proves que ens fan millors, i sempre volem guanyar-los, pero no sempre pot ser. Quan perdem ens frustrem i ens donem per vençuts, pensem que tot el treball no ens a servit de res, pero no ha de ser aixi.


Es molt dur, portar anys treballant per arribar al lloc on vols estar, una final, un campionat, un liderat d'una lliga...i quan has treballat tants anys per ser-hi, fracasses...son coses que no podem evitar, i per això no ens hem de frustar.


Frustran-nos, l'únic que conseguim es que frustració rere frustració acabem amb els nostres objectius.

El treball porte a l'èxit, encara que no sigui en el moment que tu vols.

viernes, 31 de octubre de 2008

Cares...


Cares, milers de cares, pero les mes doloroses son aquelles que no tenen expressivitat...Derrota rere derrota vas experimentant aquestes cares i no son buniques.


Però ens ajuden a millorar, elles ens fan reflexionar i aprendre dels errors, molts cops ens perjudiquem per elles, però mai ens en anem avall...seguim lluitant i les canviem.

Aquelles cares llargues i tristes despres de la derrota mai son agradables, pero en el fons...sabem que ho son, sabem que ens ajuden i que ens alçen.


Perque aquestes cares son les que importen, cares, que no ens deixen indiferents...

jueves, 30 de octubre de 2008

Somiant...


Aquell moment somiat...el que tots volem sentir algun dia, ser la persona que pren protagonisme, que fa sentir a tota una ciutat o nació el moment de gloria.

I a qui no li agradaria? Tenir la pilota a les mans, sentir la tensió de l'ambient o experimentar la sensació d'exaltació i victoria...


Tots somiem en aquell moment...i més d'una, dues i tres vegades. Decidir un partit en els moments finals, jugar la pilota que pot decidir, un o dos a sota el marcador, sortir d'un bloc directe i fer que la pilota entri per aquella rodona que ens fa creure en nosaltres.


Per aixo juguem, per sentir aquests moments i d'altres, es la nostra fe i sabem que algun dia arribarà, tard o d'hora, el nostre moment de glòria.

miércoles, 29 de octubre de 2008

Que fem amb ells?


Estan aqui per posar ordre, per fer-ho net i evitar conflictes. I sempre, mantenisntse neutrals al joc...
Que dir d'ells, surten a la pista i son els amos, orgullosos de les seves decisions, explicante les raons de lo que piten com si et vulgesin convencer o donant clases magistrals enmig dels partits amb els dos equips com a alumnes.Es fan respectar, si vols anar per davant dells tanulen i si no respectes les seves decisions et fixen fins a acabar am tu.

Pero ho hem de respectar, ells estan aqui per ajudar, no per fotrens. Pero quan comença a entrar al joc lo "casero", o faltes evidents que no piten, o tecniques inexplicables, o aqui pito i alli no...llavors es quan ells han de ser els protagonistes. Que algun problema pos tecnica per dirte " aqui mano jo", o alguna falta am la que no estas dacord, pos a la seguent te la torno a pita encara que no i sigi, aixi que no et fikis amb ells, no val la pena, no protestis, aiixeca la ma quan pitin encara que tu no lagis tocat, no demanis explicacions ni facis cares expresives i al acabar sempre donals la ma, si clar, no es tanken amb pestillo al vestidor...


Pero clar, quan aixo pasa, toblides dells i els ignoris, et concentres pel partit i acceptes tota decisio que pitin, llavors es quan no poden evitar tornar a ser els protagonistes, et busken i et troben fins deixarte fora del partit un altre cop.


Pero be, recordem que i son per posar ordre, fer-ho net i evitar conflictes, i sempre, deixant que nosaltres sigem els protagonistes.