Treu un somriure i disfruta

Surt a menjar-te el món.

viernes, 31 de octubre de 2008

Cares...


Cares, milers de cares, pero les mes doloroses son aquelles que no tenen expressivitat...Derrota rere derrota vas experimentant aquestes cares i no son buniques.


Però ens ajuden a millorar, elles ens fan reflexionar i aprendre dels errors, molts cops ens perjudiquem per elles, però mai ens en anem avall...seguim lluitant i les canviem.

Aquelles cares llargues i tristes despres de la derrota mai son agradables, pero en el fons...sabem que ho son, sabem que ens ajuden i que ens alçen.


Perque aquestes cares son les que importen, cares, que no ens deixen indiferents...

jueves, 30 de octubre de 2008

Somiant...


Aquell moment somiat...el que tots volem sentir algun dia, ser la persona que pren protagonisme, que fa sentir a tota una ciutat o nació el moment de gloria.

I a qui no li agradaria? Tenir la pilota a les mans, sentir la tensió de l'ambient o experimentar la sensació d'exaltació i victoria...


Tots somiem en aquell moment...i més d'una, dues i tres vegades. Decidir un partit en els moments finals, jugar la pilota que pot decidir, un o dos a sota el marcador, sortir d'un bloc directe i fer que la pilota entri per aquella rodona que ens fa creure en nosaltres.


Per aixo juguem, per sentir aquests moments i d'altres, es la nostra fe i sabem que algun dia arribarà, tard o d'hora, el nostre moment de glòria.

miércoles, 29 de octubre de 2008

Que fem amb ells?


Estan aqui per posar ordre, per fer-ho net i evitar conflictes. I sempre, mantenisntse neutrals al joc...
Que dir d'ells, surten a la pista i son els amos, orgullosos de les seves decisions, explicante les raons de lo que piten com si et vulgesin convencer o donant clases magistrals enmig dels partits amb els dos equips com a alumnes.Es fan respectar, si vols anar per davant dells tanulen i si no respectes les seves decisions et fixen fins a acabar am tu.

Pero ho hem de respectar, ells estan aqui per ajudar, no per fotrens. Pero quan comença a entrar al joc lo "casero", o faltes evidents que no piten, o tecniques inexplicables, o aqui pito i alli no...llavors es quan ells han de ser els protagonistes. Que algun problema pos tecnica per dirte " aqui mano jo", o alguna falta am la que no estas dacord, pos a la seguent te la torno a pita encara que no i sigi, aixi que no et fikis amb ells, no val la pena, no protestis, aiixeca la ma quan pitin encara que tu no lagis tocat, no demanis explicacions ni facis cares expresives i al acabar sempre donals la ma, si clar, no es tanken amb pestillo al vestidor...


Pero clar, quan aixo pasa, toblides dells i els ignoris, et concentres pel partit i acceptes tota decisio que pitin, llavors es quan no poden evitar tornar a ser els protagonistes, et busken i et troben fins deixarte fora del partit un altre cop.


Pero be, recordem que i son per posar ordre, fer-ho net i evitar conflictes, i sempre, deixant que nosaltres sigem els protagonistes.