Treu un somriure i disfruta

Surt a menjar-te el món.

jueves, 13 de septiembre de 2012

Èxit

Que millor que l'esforç i el treball constant per ser-hi. Moltes vegades ser el millor o el més reconegut no són les uniques formes d'arribar-hi.

Uns lligaments creuats i un menisc poden fer-te reflexionar sobre molts d'aquests paràmetres i adonar-te'n que sol depen de tu tenir-lo, i sobretot del que tu creguis que ho és. Per mi és donar tot el que tu tens, saber afrontar els obstacles com a reptes per fer-te més fort, mirar al voltant i apreciar el suport dels teus, i sobretot veure com el teu esforç i constància del dia a dia es veu recompensada en un enorme millora. No hi ha cosa que no pugui recomfortar tant com això.


Perquè aquells camins més llargs i que suposen més esforç, són en la meta, els més satisfactoris.

Despres de 3 anys torno a escriure a aquest blog després d'una lesió molt dura, però tant la llargada com l'esforç de recuperació d'aquesta no em frustren, al contrari, em fan sentir èxit.

No hay comentarios: